Cineclub 21 de Celrà - Rosencrantz i Guildenstern han mort

Títol original: «Rosencrantz and Guildenstern are dead». Producció: EUA-GB. 1990. Michael Brandman i Emanuel Azenberg. Fotografia: Peter Biziou. Música: Stanley Myers. Guió i direcció: Tom Stoppard, basat en la seva obra teatral. Intèrprets: Gary Oldman, Tim Roth, Richard Dreyfuss, Joanna Roth, Iain Glen.

Rosencrantz i Gulldenstern són dos personatges que apareixen a «Hamlet», però dels quals Shakespeare no dóna gaires dades. Sabem que són dos amics de la infància de Hamlet, però no com es van conèixer ni quina mena de relació hi havia entre ells. Sí que sabem que la reina, la mare de Hamlet, els crida perquè l'ajudin a esbrinar quina mena de bogeria afecta el seu fill i que acaben morint víctimes d'una trampa que estava destinada al mateix Hamlet.

Torn Stoppard, el director i guionista de la pel·lícula, explica una història que transcorre paral·lelament a l'acció de Hamlet, sempre narrada des del punt de vista de Rosencrantz i Guildenstern. Però com que el mateix destí dels dos personatges a l'obra de Shakespeare ja és prou absurd, Stoppard aprofita per descriure'ls com dos homes que s'han trobat enmig d'una trama que els sobrepassa i que transcorre al marge d'ells, sense que hi entenguin res i sense que puguin fer res per intervenir-hi. Per això, el retrat dels dos personatges és bàsicament ridícul, i els diàlegs semblen propers al teatre de l'absurd, un gènere que Stoppard ha freqüentat com a dramaturg. Com a conseqüència, el to de la pel·lícula no té res a veure amb l'aire poètic de les obres de Shakespeare en general i de «Hamlet» en particular.

Aquest to de broma, provocat pel joc intel·lectual que proposa Stoppard, no impedeix que la pel·lícula estigui tan ben ambientada, fotografiada i interpretada com, per exemple, el «Hamlet» de Zeffirelli, estrenada el mateix any.

L'aproximació de Stoppard cap a Shakespeare és desmitificadora. Rosencrantz i Guildenstern apareixen com una mena de Stan Laurel i Oliver Hardy que mantenen les característiques de les parelles còmiques tradicionals. A més, sabent que en qualsevol representació de Hamlet costa distingir qui és Rosencrantz i qui és Guildenstern, l'autor utilitza la confusió amb efectes còmics, fins i tot canviant-li el sentit a alguna escena del «Hamlet» autèntic, reproduïda de manera literal.

Tom Stoppard va escriure «Rosencrantz i Guildenstern han mort» per al teatre, l'any 1966, i no és l'única de les seves obres que manlleva uns personatges creats per un altre. Hamlet i Macbeth ja apareixien en una altra obra seva, i també ha fet aparèixer personatges reals, com Lenin o James Joyce en altres obres.

Abans de fer la seva primera pel·lícula com a director, Stoppard ja tenia en el seu currículum un bon grapat d'obres teatrals i també havia treballat per al cinema escrivint guions per a altres directors, com «El factor humano», d'Otto Preminger, «El imperio del sol», de Steven Spielberg, o «La casa Rusia», tots basats en novel·les d'altres autors. Els treballs que ha fet en aquest camp són molt diferents del caràcter irònic i ple d'humor absurd que tenen les seves obres teatrals i aquesta pel·lícula.

Josep Mir