«El nostre llarg silenci», de Quim Paredes

elnostrellargsilenci

Dissabte 13 de maig de 2017, a les 21.30 h, a l'Ateneu de Celrà

El Cineclub 21 de Celrà presenta la pel·lícula de Quim Paredes El nostre llarg silenci, un treball de ficció basat en l'experiència de Remei Oliva, una de les "mares d'Elna". La mateixa Remei Oliva, que actualment té 98 anys, assistirà a la projecció a l'Ateneu de Celrà. L'acte comptarà amb les intervencions de Quim Paredes, autor del film, i de l'escriptor Joan Solana, que s'encarregarà de la presentació de l'obra en el seu context històric.

Remei Oliva va ser una dels centenars de dones que van tenir els seus fills a la Maternitat d'Elna entre 1939 i 1944, després de passar pel camp de refugiats d'Argelers. La seva experiència està recollida al seu llibre de memòries «Èxode: Del camp d'Argelers a la Maternitat d'Elna». La seva història va cridar l'atenció del cineasta mentre estava fent un treball de recuperació de testimonis de persones que haguessin viscut la Guerra Civil Espanyola.

Llegeix més...

'Comença en tu', un documental de Marta Vergonyós

cartell comencaentu

Divendres 25 de novembre, a les 21.30 h, a l'Ateneu de Celrà

El documental Comença en tu, realitzat per l'artista visual i cineasta Marta Vergonyós entre 2005 i 2015, és la proposta del Cineclub21 de Celrà per aquest 25 de novembre, en el marc del Dia internacional contra la violència envers les dones. La projecció forma part del seguit d'activitats que organitza l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament, en col·laboració amb altres entitats, per commemorar el 25-N.

La sessió anirà precedida de la lectura del manifest del dia internacional i la presentació de la pel·lícula a càrrec de la seva directora. Després de la projecció tindrem ocasió de comentar la pel·lícula en un debat amb Marta Vergonyós.

Llegeix més...

Stella

stellaDissabte 13 de febrer de 2016, a les 21.30 h, a l'Ateneu.

Dirigida per Sylvie Verheyde.
Amb Léora Barbara, Anne Benoît, Benjamin Biolay, Guillaume Depardieu, Jeannick Gravelines, Johan Libéreau.
Producció: França, 2009.
Idioma original: Francès. Subtítols en espanyol.
Durada: 99 minuts.


Sinopsi

Anys 70. Stella té onze anys i acaba d'ingressar en un institut de París. La seva vida diària transcorre en el bar que regenten els seus pares: un refugi on els obrers s'entreguen a la beguda, a les apostes i al futbol, i on les vetllades s'allarguen fins a la matinada. Per a ella, la vida escolar no és gens fàcil, ja que els estudis no són el seu punt fort. A més, les constants humiliacions a què es veu sotmesa per part de professors i companys desperten els seus instints més violents. Gràcies a la seva única amiga, filla d'uns intel·lectuals argentins, Stella és capaç d'albirar una vida diferent a la que coneix. Ha arribat l'hora dels descobriments: des del primer amor fins als perills que envolten una nena que està entrant a l'adolescència.

Punch Drunk Love

posterDissabte 23 de gener de 2016, a les 21.30 h, a l'Ateneu.

Títol espanyol: 'Embriagado de amor'.
Dirigida per Paul Thomas Anderson.
Amb Adam Sandler, Emily Watson, Luis Guzmán i Philip Seymour Hoffman.
Producció: EUA, any 2003.
Idioma original: Anglès. Subtítols en espanyol.
Durada: 95 minuts.

Us oferim el text que va escriure el crític Pep Prieto amb motiu de la seva estrena al Cinema Truffaut.

L'anonimat del príncep blau

Un amic em comentava, en recomanar-me la visió immediata de «Punch Drunk Love», que, en el fons, es tractava de la història d'un individu que vol que el deixin tranquil. Segurament és una de les millors definicions possibles per al tipus de personatge que passeja pel peculiar univers cinematogràfic de Paul Thomas Anderson. Com el William H. Macy de «Boogie Nights» o el John C. Reilly de «Magnolia», Barry Egan, un common man ideal per als temps que corren, només reclama que li deixin trobar, a la seva manera i sense agents externs, la seva parcel·la de felicitat. La seva no és una recerca amb gaire pretensions; demana un món en què pugui manifestar la seva identitat sense necessitat de fer rodes de premsa, concedir audiències públiques o de pujar a un altell per complir amb les exigències genealògiques. És, en definitiva, una reivindicació de l'anonimat com a forma de vida, de palpar l'extraordinari d'una situació quotidiana, sigui en forma d'harmònium, de granotes o 35 centímetres de virilitat.

A mig camí entre Jacques Tati i John Cassavetes, Barry Egan és el paradigma de l'individu contemporani segons la mirada d'un dels cineastes més suggeridors i valents del cinema actual. Com si els personatges redimits de «Magnolia» es llancessin a una aventura sentimental, Egan troba en el telèfon eròtic una trama digna del cinema negre, i en una noia (Emily Watson) la possibilitat de donar moviment a les postals hawaianes. Tot plegat, al capdavall, per convertir-se en un heroi dels nostres dies, en un príncep blau (aquí també hi ha germanes dolentes i conspiradores, una princesa, un drac encarnat en proxeneta i, a més a més, el nostre home vesteix de blau) que es proposa viatjar a la seva Ítaca particular col·leccionant les tapes dels productes làctics. Anderson documenta les seves aventures seguint les pautes d'un personal ideari de la imatge, amb llargs plans seqüència, un ús esplèndid de la pantalla panoràmica (l'escena de la trobada a Hawaii, filmada a contrallum i amb una composició deliciosa, és magistral) i una estructura narrativa que s'escapa de l'etiqueta genèrica. I aquí resideix un dels encants principals del cinema d'Anderson, que en 90 minuts aconsegueix parlar més i millor de les contradiccions de l'home corrent que bona part dels cineastes de les darreres dues dècades. També reinventa la funció dramàtica de la banda sonora, que a «Punch Drunk Love», com ja passava a «Magnolia», fa del compositor Jon Brion un altre personatge de la història.

Però si hi ha una sorpresa realment inesperada a «Punch Drunk Love», és la magnífica aportació d'Adam Sandler. No és cap novetat que Emily Watson, Luis Guzmàn o Phillip Seymour Hoffman (aquests últims, per cert, molt integrats a la família Anderson) estiguin esplèndids en els seus respectius personatges, però sí que ho és que l'actor capaç d'esgotar-nos la paciència a «El chico ideal» o «Ejecutivo agresivo» brodi una interpretació tan dúctil i encisadora. La seva presència dóna un curiós alè de subversió al film i és una mostra, de passada, del que podrien oferir alguns intèrprets si no estiguessin subjectes als capricis de productors i (alguns) espectadors.

PEP PRIETO
Juliol de 2003

In The Mood For Love

in the mood for loveDissabte 16 de maig de 2015, a les 21.30 h, a l'Ateneu.

Títol espanyol: 'Deseando amar'.
Dirigida per Wong Kar-Wai.
Amb Maggie Cheung, Tony Leung, Siu Ping-Lam, Tung Cho, Rebecca Pan, Lai Chen, Chi-ang Chi i Roy Cheung.
Producció: Xina-França, any 2000.
Idioma original: Mandarí. Subtítols en espanyol.
Durada: 98 minuts.

A la ciutat de Hong Kong, el 1962, un home i una dona, ambdós casats, es troben sovint, ja que les seves parelles respectives viatgen molt per qüestions de feina. Un dia hauran d’afrontar uns fets molt dolorosos.

In the Mood for Love és un melodrama romàntic de gran delicadesa visual, accentuada per la música de Nat King Cole, Michael Galasso i Shigeru Umebayashi. Bona part de l’encant estètic del film prové dels estilitzadíssims vestits que llueix Maggie Cheung: una col·lecció impressionant de cheongsams –vestits xinesos ajustats i d'una sola peça que cobreixen tot el cos–, molt elegants i d'aire vintage confeccionats pel dissenyador William Chang.

El diable i Daniel Johnston

thedevilDissabte 14 de juny de 2014, a les 21.30 h

'The Devil and Daniel Johnston' (El diable i Daniel Johnston)

Documental dirigit per Jeff Feuerzeig.

Estats Units. 2005. 110 minuts. Versió original en anglès subtitulada en castellà.

Protagonitzat pel mateix Daniel Johnston, un músic de culte reivindicat per Kurt Cobain, el documental ens explica amb tots mena de detalls la vida d'aquest artista que escriu cançons excepcionals i alhora és un desequilibrat, i com una cosa no pot ser sense l'altra.

[Mira el tràiler]

Les sabatilles roges

redshoesDissabte 26 d'abril de 2014, a les 21.30 h

'The Red Shoes' (Les sabatilles roges)

Dirigida per Michael Powell i Emeric Pressburger

Amb Marius Goring, Jean Short, Gordon Littmann, Julia Lang, Bill Shine, Léonide Massine, Anton Walbrook, Austin Trevor, Esmond Knight.

Regne Unit. 1948. 133 minuts. Versió original en anglès subtitulada en castellà.

Ambientada en el món del ballet, la pel·lícula ens parla dels sacrificis que cal fer per arribar a l’èxit professional.

Aquesta pel·lícula es projecta dins els actes commemoratius del Dia Internacional de la Dansa.

[Mira el tràiler]